El camí, poema escrit per Borís Pasternak l'any 1957. Extret de la meravellosa traducció que n'ha fet 1984Poesia, en particular els senyors Esteve Miralles i Ricard San Vicente.
Saltant turons, solcant cingleres,
quan fa la recta o als revolts,
com una cinta, el camí serpenteja
i avança i no s’atura enlloc.
Seguint les pautes de la perspectiva,
enllà d’on va envoltat de camps,
el paviment de pedra hi corre i gira,
sense aixecar pols ni fang.
Ara travessa per la presa,
sense ni atalaiar l’estany
que una colleta d’ànecs ara creua
d’un cap a l’altre, en diagonal.
Solcant baixades, solcant costes,
tirant pel dret, sempre endavant,
potser com a la vida ve que ens toca
anar més lluny, pujar al més alt.
Enmig de fantasmagories
i dels espais i dels instants,
enmig de traves i d’ajuts benignes,
la vida corre a on vol anar.
I on vol anar, d’hoste o a casa,
és a perviure i viure en fi
com reviu un revolt en la distància
seguint la traça del camí.
