Avui parlarem d’un teorema molt interessant, el teorema del votant mitjà. Aquest diu que “a majority rule voting system will select the outcome most preferred by the median voter”, és a dir, un sistema d'elecció basat en la votació majoritària escollirà el resultat determinat pel votant mitjà. Consegüentment, si fem un quadre de distribució de probabilitat de vot, l’elector s’hi trobi enmig serà qui triarà el guanyador de les eleccions. És evident, doncs, que els candidats es situaran al voltant del centre.
Dit això, no és estrany veure com, per exemple, a Estats Units els candidats demòcrates i republicans convergeixen al centre de l’espectre polític a mesura que avança la campanya electoral. De la mateixa manera, podríem parlar de PP i PSOE a les generals espanyoles, o d’ERC en aquestes últimes autonòmiques catalanes.
El teorema està fonamentat en dues assumpcions:
1. Els partits es posicionaran al llarg d’un espectre polític unidimensional.
2. Les preferències de l’electorat són unimodals o de màxim únic, el que significa que els votants escullen les alternatives més properes al seu resultat més preferit.
Dit això, no és estrany veure com, per exemple, a Estats Units els candidats demòcrates i republicans convergeixen al centre de l’espectre polític a mesura que avança la campanya electoral. De la mateixa manera, podríem parlar de PP i PSOE a les generals espanyoles, o d’ERC en aquestes últimes autonòmiques catalanes.
El teorema està fonamentat en dues assumpcions:
1. Els partits es posicionaran al llarg d’un espectre polític unidimensional.
2. Les preferències de l’electorat són unimodals o de màxim únic, el que significa que els votants escullen les alternatives més properes al seu resultat més preferit.
Sense més preàmbuls, adjuntem l’article de Jorgen Veisdal.
